Les undesc teses per na politica linguistica interladina
Adejions: 1-99, 100-199, 200-299, 300-399, 400-499
Sce Vos seis a una podeise sotescrive on-line l MANIFEST LADINIA 2005 - 100 agn Union Ladina dl 2005
Sciche an sŕ él ciamň bendebot de dificoltés per jě inant con projec a sostegn dl lingaz ladin tla realté ladina tles Dolomites, dantaldut per gauja dla situazion politica (ladina) te Südtirol. N valgugn inteletuai y militanc ladins ŕ endrezé na azion de sburla, che peie via dantdaldut da la sozieté zivila y che deide a sclarě anter la jent i termins reai dla chestion dla "politica linguistica", che ne reverda nia demé l Ladin Standard, ma ence i idioms locai. Al é vegnů laoré fora n document-manifest de 11 ponc, sotescrit da persones de aut profil tla cultura y tla sozieté ladina desche prums firmatars, y sen é chest document tl vegně deslargé y fat conesce anter la jent de vigni valeda y sourafora. Dl 2005 sarŕl 100 agn da la fondazion dl'Union Ladina a Dispruch, la pruma che abinova adum ladins de dutes les valedes entourn l Sela. Aldidancuei vŕl ciamň tres dret debujegn de sburlé inant l'azion dl'Union Generela y de dutes les ativités interladines. I podeis firmé on-line sun chest sit! I vegnireis tegnis informés sun i svilups dla chestion.
Les undesc teses per na politica linguistica interladina
(verscion: todescia, taliana)
La souravivenza di Ladins dles Dolomites sciche popul caraterisé per cultura y identité é garantida demé da la souravivenza de sie lingaz. Per ti ester a les tendenzes dl’omologazion che carateriseia nosc temps él encueicondě plu che zenza debujegn de na politica linguistica unitara y efizienta per dut l teritore storich olache i Ladins é da ciasa, chest vuel dě les valedes de Gherdeina, Badia con Mareo, Fascia con Moena, Ampez y Fodom con Col S. Lizia. - Dutes les varietés linguistiches chersciudes su storicamenter te chest teritore é esprescion viventa y originala dl lingaz ladin: ales raprejenteia n patrimone essenzial per dut l popul ladin. A dutes ti végnel reconesciů la medema y valiva dignité y dutes dess ester reconesciudes a vigni livel da les istituzions.
- Vigni varieté ladina ŕ l dert de mesures de sostegn y protezion per podei se svilupé y se mantegně tl davegně, y chest ciamň deplů tles valedes olache l ladin é tla dificolté per gauja de condizions soziales y giuridiches nia favorables.
- La souravivenza y l svilup armonich di singui idioms ladins pň a la longia vegně garantis cotant plu saurě tres l’elaborazion de n lingaz scrit unitar: chest é encuencondě un di obietifs primars y fondamentai per vigni politica de sconanza dla comunité ladina tles Dolomites.
- L lingaz scrit unifiché, o Ladin Standard, é fondamental desche simbol dl’identité dl popul ladin y de sia unité: al é tl medem temp na “ombrela de protezion” che permet ence a les varietés locales de se mantegně, de se svilupé inant y de se defene da les interferenzes di lingac vejins.
- Les varietés ladines chersciudes su storicamenter é la basa viventa dl Ladin Standard, da olache chest peia nudriment y sostanza.
- L Ladin Standard n’ŕ nia la funzion de remplazé o marginalisé i idioms locai, ma al se met dlongia ei per corě funzions de livel plu aut, normalmenter toutes su da lingac foresc’: al raprejenteia tl medem temp l model formal de referiment per l’elaborazion dles varietés locales y l fondament per la creazion de neologisms y per la modernisazion dl lessich.
- L status giuridich dl lingaz ladin dess vegně mioré y armonisé te dutes les repartizions aministratives che tol ite l teritore storich olache i Ladins é da ciasa: les istituzions publiches dess apliché y renforzé les normatives de sconanza tegnan cont di debujegns de duta la comunanza ladina y de dutes sies componentes teritoriales.
- Les istituzions culturales y scientifiches dl raion ladin, sciche ence l’Université, dess colaboré per l svilup dl corpus dl lingaz ladin, tegnan cont di debujegns di idioms locai sciche ence dl prozes de standardisazion pié via dant da diesc agn.
- Mesures de implementazion y de normalisazion linguistica dess vegně metudes en doura per svilupé y renforzé l’adoranza dl ladin tla sozieté, a vigni livel y per vigni funzion, tegnan cont dl debujegn de unité che carateriseia la storia dla mendranza ladina dles Dolomites.
- L sentiment de unité dl popul ladin ŕ aldidancuei plu che mai debujegn de n interpret raprejentatif y sterch. Chesta funzion dess avei la Union Generela di Ladins dles Dolomites y sies sezions locales, che da prest cent agn laora per defene l’identité ladina soura i confins politics fora. Les istituzions, les aministrazions locales, i partic y les forzes soziales dess sostegně y svilupé inant con spirit de colaborazion les ativités interladines y i strumenc de comunicazion y promozion linguistica metus su per varenté la ladinité tles valedes dles Dolomites.
November 2003
Clichede chilň --->: Sotescrizion on-line
I vegnireis tegnus informés sun i svilups dla chestion.
Lista di firmatars:
| n. | Prums firmatars | Luech, organisazion | Comentar |
| 1 | Dr. Videsott Paul | Université de Dispruch/Mareo | |
| 2 | Dr. Valentini Erwin | Luxembourg/Badia | |
| 3 | Dr. Chiocchetti Fabio | Istitut Ladin de Fascia | |
| 4 | Dr. Bernardi Rut | Cluses/Urtijei | |
| 5 | Dr. Chiocchetti Nadia | Moena | |
| 6 | Dezulian del Garber Danilo | President onorar dla Union di Ladins de Fascia | |
| 7 | Dr. Palla Luciana | Fodom | |
| 8 | Univ. Prof. Dr. Heidi Siller-Runggaldier | Université de Dispruch/Urtijei | |
| 9 | Univ. Prof. Dr. Otto Gsell | Katholische Universitaet Eichstaett/By., Lehrstuhl fuer Romanische Sprachwissenschaft / Catedra de Romanistica |
samben a una |
| 10 | Dr. Pellegrini Nanni | Fodom | I sostegne con duta forza chesta scomenciadiva |
| 11 | em. Univ. Prof. Dr. Guntram A. Plangg | Istitut de Romanistica/Université de Dispruch | |
| 12 | Univ. Prof. Dr. Dieter Kattenbusch |
Lehrstuhl für romanische Sprachen Institut für Romanistik Humboldt Universität zu Berlin |
|
| 13 | Emer. Prof. Walter Belardi |
Universitŕ La Sapienza / Roma |
Completamente d'accordo, come giŕ altrove ho abbondantemente scritto |
| 14 | Dr. Trebo Lois | Badia | |
| 15 | Univ. Prof. dr. Hans Goebl | Istitut de Romanistica / Université de Salzburg | |
| Adejions: | |||
| 16 | Dr. Majoni Ernesto | Ampez, diretor dl Istitut Ladin de "Ra Dolomites de Belun" | |
| 17 | Dr. Grzega Joachim | Université de Eichstätt (D) | |
| 18 | Piccolin Maria | bibliotecara de Comun a Moena y Presidenta dl Grup Ladin de Moena | |
| 19 | Chiocchetti Marcelin | Conseier de Comun a Moena | L LS é indespensabel per l davegně dl lingaz ladin |
| 20 | Dr. Taibon Mateo | Bulsan/Mareo | |
| 21 | Willeit Markus | Student a Dispruch/Corvara | |
| 22 | Dr. Castlunger Lois | La Ila | |
| 23 | Dr. Rasom Sabrina | Sci, a una per l lingaz unitar | |
| 24 | Dr. Tone Pollam | President dla Union di Ladins de Fascia | |
| 25 | Dr. Dellagiacoma Donatella | Poza | |
| 26 | Verginer Giovanna | San Martin de Tor | |
| 27 | Kehrer Maria Magdalena | La Pli de Mareo | |
| 28 | Zanoner Riccardo | I confins despartesc, l lingaz tegn adum. | |
| 29 | Balzan Renzo | Tumiec/Clape Cultural "Ladins tal Friűl" | |
| 30 | Dr. Merletti Pietro | Vi segnalo i Gaelici che stanno ottenendo un piano per la loro lingua: www.scotland.gov.uk, Gaelic Bill. | |
| 31 | Dr. Willeit Bonifazio | Mareo | Na bona iniziativa, deplü y de vigni sort tla medema direziun fňssel da nen fŕ |
| 32 | Dr. Irsara Felix | Ciastel/St. Cristina | |
| 33 | Bortolotti Evelyn | Poza (Fascia) | L lingaz unitar é garanzia dla souravivenza di idioms ladins |
| 34 | Dr. Pizzinini Karin | Calfosch | |
| 35 | Nagler Cherubina | Bulsan/Lungiarü | |
| 36 | Vitali Daniele | Bologna | a una con les teses |
| 37 | Soratroi Lorenzo | Redadour dla USC di Ladins pert fodoma/La Plie da Fodom | |
| 38 | Perathoner Simon | Selva | |
| 39 | Dr. Mischě Giovanni | Lungiarü/autour dl vocabular todesch/ladin Val Badia | |
| 40 | Urthaler Claudia | studenta Viena/Urtijei | |
| 41 | Castlunger Rosmarie | La Ila | |
| 42 | Nazzi Luche | caporedatôr dal mensîl par furlan LA PATRIE DAL FRIŰL | O aderěs tal ricuart di Graziadio Isaia Ascoli e di Achille Tellini |
| 43 | DDr. Rubatscher Vito | preve/Bulsan | |
| 44 | Carregal Xesús Manuel Mosquera | Instituto da Lingua Galega Galiza | |
| 45 | Dr. Begotti Pier Carlo | Vicepresident de Societât Filologjiche Furlane | La adesion e je plene! Mandi cunfradis ladins! |
| 46 | Carli Pup | redazion Radio Onde Furlane puartevôs dal Comitât / Odbor / Komitat / Comitato 482 |
|
| 47 | Mayr Wolfgang | Bulsan/jornalist dla RAI todescia | |
| 48 | Kostner Barbara | Etnomusicologa – Val Badia/Corvara | |
| 49 | Thaler Roland | Val Badia | Le lingaz y la cultura ladina dess gně inrescida a na moda che ara ciafes plü valüta y respet. |
| 50 | Dr. Ing. Strauß Walter | Istitut de Romanistica (ALD) / Université de Salzburg |
|
| 51 | Dr. Irsara Martina | Université de Bristol (UK)/Badia | |
| 52 | Pult Chasper | CH-7417 Paspels, anteriour president dla Lia Rumantscha | |
| 53 | Dr. Klump Andre |
Romanisches Seminar der Johannes Gutenberg-Universität Mainz | |
| 54 | Rührlinger Brigitte | Istitut de Romanistica (ALD) / Université de Salzburg |
|
| 55 | Dr.Ing. Pedevilla Josef | Bulsan / Rina | |
| 56 | Fogale Matteo | Pagnŕ, Friűl | |
| 57 | Dr. Ing. Pescollderungg Egon | Al Plan | |
| 58 | Dr. Mussner Gudrun | Urtijei | La unité fej la forza, y de chela onse debujegn per souravive desche mendranza |
| 59 | Dr. Willeit Monika | Mareo | Deache l'unité danter nos se fej stersc dant ai atri |
| 60 | Donč Franco | Bulsan/Fodom | Member dl Consei dla Comunanza Ladina y dla Consulta Ladina dl comun de Bulsan |
| 61 | Dr. Bara Mariana | Ala va de uega ence per nos Aromuns che i vion te 5 paisc. | |
| 62 | Dr. Clara Diego | journalist / Al Plan de Mareo | |
| 63 | Dazzi Gross Anna-Alice | Servisc de linguistica aplicheda, Lia Rumantscha / Grischun |
Manadra dal Post da Rumantsch Grischun |
| 64 | Dr. Berto Videsott | President dla Union Scritours Ladins Agacins | |
| 65 | Dr.Univ. Kindl Ulrike | Prof. di Lingua e Letteratura Tedesca, Universitŕ Ca'Foscari di Venezia, Dipartimento di Scienze del linguaggio, DD 1453, 30123 Venezia |
|
| 66 | Kaslatter Brigitte | Université de Viena/romanistica | |
| 67 | Dr. Kofler Oswald | Solaneres/Schlanders | a una dal Venuost/Vinschgau |
| 68 | Cinausero Barbara | Udin | Rapresentante dal Centri Toponomastiche Furlane |
| 69 | Paoletti Oliviero | Povolęt | |
| 70 | Carigiet Werner | CH-7164 Dardin | Grischun |
| 71 | Tavella Gottfrid | La Val | I sun a üna cun dütes les teses! |
| 72 | Gross Lucia | Redadoura USC di ladins/pert fasciana | i son a una con les teses |
| 73 | Dr. Donŕ Heidrun | Maran/diretoura de scola auta | |
| 74 | Dr. De Grandi Christina | Ladins sunse, Ladins restunse! | |
| 75 | Dr. des. Jodl Frank , M.A. | Star Deutschland Übersetzungsdienste | |
| 76 | Färber Paola | Siena | |
| 77 | Suani Carlo | La Val | |
| 78 | Bepe Detomas | Fascia/deputat a Roma | I son a una al 100% |
| 79 | Chiocchetti Maura | tradutoura tl Comprensore Ladin de Fascia | |
| 80 | Crazzolara Ester | La Ila | |
| 81 | Iori Virgilio | ensegnant tla scola de Fascia | Lengaz unitar a desmostrazion de nosc voler esser a una |
| 82 | Santuari Anita | A una con l manifest | |
| 83 | Arch. Giovanni Dellantonio | Bulsan / Moena | |
| 84 | Kaslatter Susanna | Bulsan | |
| 85 | Dr. Lezuo Ivan | Bulsan/Fodom | President dla Comunanza Ladina a Bulsan y member dla Consulta Ladina |
| 86 | Riz Floriano | Fascia | Per se entene miec |
| 87 | Dr. Simonetti Michele | Iniziativa giusta y nezesciara | |
| 88 | Rigo Iaco | Capo-redadour dla USC di LADINS | N lingaz tet: per se entene miec anter ladins tl lingaz dla oma |
| 89 | Sorarui Cristina | Turesc/studenta de ladin | |
| 90 | Oberleiter Jacqueline | Feldkirch(A)/ studenta de ladin | |
| 91 | Gasser Martin | Niederdorf / Student de ladin | |
| 92 | Krauss Jasmin | Jenbach (A) / studenta de ladin | |
| 93 | Gruber Gerlinde | Desproch (A) / studenta de ladin | |
| 94 | Masarei Sergio | Enlaouta maester y redadour dla Usc di Ladins, pert fodoma | |
| 95 | Tavella Philipp | La Val | |
| 96 | Alber Gabriele | La Val | |
| 97 | Parissos Bettina | La Val | |
| 98 | Valeruz Nadia | Cianacei | |
| 99 | Stel Silla | Friul | Sin di marilenghe furlane, us segnali al sit www.joannis.it mandi |
Adejions: 1-99, 100-199, 200-299, 300-399, 400-499
| © all Rights reserved 2003 SPELL-TermLeS |
Created by teamBLAU funded by the European Commission disclaimer |












