Hinweis

Ihr Browser unterstützt die internationalen Standards XHTML 1.0 und CSS (1+2) nicht ausreichend.
Um die Grafik der Seiten wie vorgesehen darzustellen, benutzen Sie bitte einen moderneren Browser wie Internet Explorer 5.5, Mozilla 1.1 (Netscape 7), Opera 7 oder höher.
Trotzdem sollten Sie mit Ihrer Anzeige-Software (Browser) die Seiten benutzen können.

 

 

Les undesc teses per na politica linguistica interladina

Adejions: 1-99, 100-199, 200-299, 300-399, 400-499

Sce Vos seis a una podeise sotescrive on-line l MANIFEST  LADINIA 2005 - 100 agn Union Ladina dl 2005


Sciche an sŕ él ciamň bendebot de dificoltés per jě inant con  projec a sostegn dl lingaz ladin tla realté ladina tles Dolomites, dantaldut per gauja dla situazion politica (ladina) te Südtirol. N valgugn inteletuai y militanc ladins ŕ endrezé na azion de sburla, che peie via dantdaldut da la sozieté zivila y che deide a sclarě anter la jent i termins reai dla chestion dla "politica linguistica", che ne reverda nia demé l Ladin Standard, ma ence i idioms locai. Al é vegnů laoré fora n document-manifest de 11 ponc, sotescrit da persones de aut profil tla cultura y tla sozieté ladina desche prums firmatars, y sen é chest document tl vegně deslargé y fat conesce anter la jent de vigni valeda y sourafora. Dl 2005 sarŕl 100 agn da la fondazion dl'Union Ladina a Dispruch, la pruma che abinova adum ladins de dutes les valedes entourn l Sela. Aldidancuei vŕl ciamň tres dret debujegn de sburlé inant l'azion dl'Union Generela y de dutes les ativités interladines. I podeis firmé on-line sun chest sit! I vegnireis tegnis informés sun i svilups dla chestion.

Les undesc teses per na politica linguistica interladina
(verscion: todescia, taliana)


  1. La souravivenza di Ladins dles Dolomites sciche popul caraterisé per cultura y identité é garantida demé da la souravivenza de sie lingaz. Per ti ester a les tendenzes dl’omologazion che carateriseia nosc temps él encueicondě plu che zenza debujegn de na politica linguistica unitara y efizienta per dut l teritore storich olache i Ladins é da ciasa, chest vuel dě les valedes de Gherdeina, Badia con Mareo, Fascia con Moena, Ampez y Fodom con Col S. Lizia.
  2. Dutes les varietés linguistiches chersciudes su storicamenter te chest teritore é esprescion viventa y originala dl lingaz ladin: ales raprejenteia n patrimone essenzial per dut l popul ladin. A dutes ti végnel reconesciů la medema y valiva dignité y dutes dess ester reconesciudes a vigni livel da les istituzions.
  3. Vigni varieté ladina ŕ l dert de mesures de sostegn y protezion per podei se svilupé y se mantegně tl davegně, y chest ciamň deplů tles valedes olache l ladin é tla dificolté per gauja de condizions soziales y giuridiches nia favorables.
  4. La souravivenza y l svilup armonich di singui idioms ladins pň a la longia vegně garantis cotant plu saurě tres l’elaborazion de n lingaz scrit unitar: chest é encuencondě un di obietifs primars y fondamentai per vigni politica de sconanza dla comunité ladina tles Dolomites.
  5. L lingaz scrit unifiché, o Ladin Standard, é fondamental desche simbol dl’identité dl popul ladin y de sia unité: al é tl medem temp na “ombrela de protezion” che permet ence a les varietés locales de se mantegně, de se svilupé inant y de se defene da les interferenzes di lingac vejins.
  6. Les varietés ladines chersciudes su storicamenter é la basa viventa dl Ladin Standard, da olache chest peia nudriment y sostanza.
  7. L Ladin Standard n’ŕ nia la funzion de remplazé o marginalisé i idioms locai, ma al se met dlongia ei per corě funzions de livel plu aut, normalmenter toutes su da lingac foresc’: al raprejenteia tl medem temp l model formal de referiment per l’elaborazion dles varietés locales y l fondament per la creazion de neologisms y per la modernisazion dl lessich.
  8. L status giuridich dl lingaz ladin dess vegně mioré y armonisé te dutes les repartizions aministratives che tol ite l teritore storich olache i Ladins é da ciasa: les istituzions publiches dess apliché y renforzé les normatives de sconanza tegnan cont di debujegns de duta la comunanza ladina y de dutes sies componentes teritoriales.
  9. Les istituzions culturales y scientifiches dl raion ladin, sciche ence l’Université, dess colaboré per l svilup dl corpus dl lingaz ladin, tegnan cont di debujegns di idioms locai sciche ence dl prozes de standardisazion pié via dant da diesc agn.
  10. Mesures de implementazion y de normalisazion linguistica dess vegně metudes en doura per svilupé y renforzé l’adoranza dl ladin tla sozieté, a vigni livel y per vigni funzion, tegnan cont dl debujegn de unité che carateriseia la storia dla mendranza ladina dles Dolomites.
  11. L sentiment de unité dl popul ladin ŕ aldidancuei plu che mai debujegn de n interpret raprejentatif y sterch. Chesta funzion dess avei la Union Generela di Ladins dles Dolomites y sies sezions locales, che da prest cent agn laora per defene l’identité ladina soura i confins politics fora. Les istituzions, les aministrazions locales, i partic y les forzes soziales dess sostegně y svilupé inant con spirit de colaborazion les ativités interladines y i strumenc de comunicazion y promozion linguistica metus su per varenté la ladinité tles valedes dles Dolomites.

November 2003

Clichede chilň --->: Sotescrizion on-line

I vegnireis tegnus informés sun i svilups dla chestion.

Lista di firmatars:

n. Prums firmatars Luech, organisazion Comentar
1 Dr. Videsott Paul Université de Dispruch/Mareo  
2 Dr. Valentini Erwin Luxembourg/Badia  
3 Dr. Chiocchetti Fabio Istitut Ladin de Fascia  
4 Dr. Bernardi Rut Cluses/Urtijei  
5 Dr. Chiocchetti Nadia Moena  
6 Dezulian del Garber Danilo President onorar dla Union di Ladins de Fascia  
7 Dr. Palla Luciana Fodom  
8 Univ. Prof. Dr. Heidi Siller-Runggaldier Université de Dispruch/Urtijei  
9 Univ. Prof. Dr. Otto Gsell Katholische Universitaet Eichstaett/By., Lehrstuhl fuer Romanische Sprachwissenschaft / Catedra de Romanistica
 samben a una
10 Dr. Pellegrini Nanni  Fodom I sostegne con duta forza chesta scomenciadiva
11 em. Univ. Prof. Dr. Guntram A. Plangg Istitut de Romanistica/Université de Dispruch  
12 Univ. Prof. Dr. Dieter Kattenbusch
Lehrstuhl für romanische Sprachen Institut für Romanistik Humboldt Universität zu Berlin
 
13 Emer. Prof. Walter Belardi
Universitŕ La Sapienza / Roma
Completamente d'accordo, come giŕ altrove ho abbondantemente scritto
14  Dr. Trebo Lois Badia  
15 Univ. Prof. dr. Hans Goebl Istitut de Romanistica / Université de Salzburg  
       
       
       
  Adejions:    
16 Dr. Majoni Ernesto Ampez, diretor dl Istitut Ladin de "Ra Dolomites de Belun"  
17 Dr. Grzega Joachim Université de Eichstätt (D)  
18 Piccolin Maria bibliotecara de Comun a Moena y Presidenta dl Grup Ladin de Moena  
19 Chiocchetti Marcelin Conseier de Comun a Moena L LS é indespensabel per l davegně dl lingaz ladin
20 Dr. Taibon Mateo Bulsan/Mareo  
21 Willeit Markus Student a Dispruch/Corvara  
22 Dr. Castlunger Lois La Ila  
23 Dr. Rasom Sabrina   Sci, a una per l lingaz unitar
24 Dr. Tone Pollam  President dla Union di Ladins de Fascia  
25 Dr. Dellagiacoma  Donatella Poza  
26 Verginer Giovanna San Martin de Tor  
27 Kehrer Maria Magdalena La Pli de Mareo  
28 Zanoner Riccardo   I confins despartesc, l lingaz tegn adum.
29 Balzan Renzo Tumiec/Clape Cultural "Ladins tal Friűl"  
30 Dr. Merletti Pietro   Vi segnalo i Gaelici che stanno ottenendo un piano per la loro lingua: www.scotland.gov.uk, Gaelic Bill.
31 Dr. Willeit Bonifazio Mareo Na bona iniziativa, deplü y de vigni sort tla medema direziun fňssel da nen fŕ
32 Dr. Irsara Felix Ciastel/St. Cristina  
33 Bortolotti Evelyn Poza (Fascia) L lingaz unitar é garanzia dla souravivenza di idioms ladins
34 Dr. Pizzinini Karin Calfosch  
35 Nagler Cherubina Bulsan/Lungiarü  
36 Vitali Daniele Bologna a una con les teses
37 Soratroi Lorenzo Redadour dla USC di Ladins pert fodoma/La Plie da Fodom  
38 Perathoner Simon Selva  
39 Dr. Mischě Giovanni Lungiarü/autour dl vocabular todesch/ladin Val Badia  
40 Urthaler Claudia studenta Viena/Urtijei  
41 Castlunger Rosmarie La Ila  
42 Nazzi Luche caporedatôr dal mensîl par furlan LA PATRIE DAL FRIŰL O aderěs tal ricuart di Graziadio Isaia Ascoli e di Achille Tellini
43 DDr. Rubatscher Vito preve/Bulsan  
44 Carregal  Xesús Manuel Mosquera Instituto da Lingua Galega Galiza   
45 Dr. Begotti Pier Carlo Vicepresident de Societât Filologjiche Furlane La adesion e je plene! Mandi cunfradis ladins! 
46 Carli Pup redazion Radio Onde Furlane
puartevôs dal Comitât / Odbor / Komitat / Comitato 482
 
47 Mayr Wolfgang Bulsan/jornalist dla RAI todescia  
48 Kostner Barbara Etnomusicologa – Val Badia/Corvara  
49 Thaler Roland Val Badia Le lingaz y la cultura ladina dess gně inrescida  a na moda che ara ciafes plü valüta y respet.
50 Dr. Ing. Strauß  Walter Istitut de Romanistica (ALD) /
Université de Salzburg
 
51 Dr. Irsara Martina Université de Bristol (UK)/Badia  
52 Pult Chasper CH-7417 Paspels, anteriour president dla Lia Rumantscha  
53 Dr. Klump Andre
Romanisches Seminar der Johannes Gutenberg-Universität Mainz  
54 Rührlinger Brigitte Istitut de Romanistica (ALD) /
Université de Salzburg
 
55 Dr.Ing. Pedevilla  Josef Bulsan / Rina  
56 Fogale Matteo Pagnŕ, Friűl  
57 Dr. Ing. Pescollderungg Egon Al Plan  
58 Dr. Mussner Gudrun Urtijei La unité fej la forza, y de chela onse debujegn per souravive desche mendranza
59 Dr. Willeit Monika Mareo Deache l'unité danter nos se fej stersc dant ai atri
60 Donč Franco Bulsan/Fodom Member dl Consei dla Comunanza Ladina y dla Consulta Ladina dl comun de Bulsan
61 Dr. Bara Mariana   Ala va de uega ence per nos Aromuns che i vion te 5 paisc.
62 Dr. Clara Diego journalist / Al Plan de Mareo  
63 Dazzi Gross Anna-Alice Servisc de linguistica aplicheda, Lia Rumantscha / Grischun
Manadra dal Post da Rumantsch Grischun
64 Dr. Berto Videsott President dla Union Scritours Ladins Agacins
65 Dr.Univ. Kindl Ulrike  Prof. di Lingua e Letteratura Tedesca, Universitŕ Ca'Foscari di Venezia, Dipartimento di Scienze del linguaggio, DD 1453, 30123 Venezia
 
66 Kaslatter Brigitte  Université de Viena/romanistica  
67 Dr. Kofler Oswald Solaneres/Schlanders a una dal Venuost/Vinschgau
68 Cinausero Barbara Udin Rapresentante dal Centri Toponomastiche Furlane
69 Paoletti Oliviero Povolęt  
70 Carigiet Werner CH-7164 Dardin Grischun
71 Tavella Gottfrid La Val I sun a üna cun dütes les teses!
72 Gross Lucia Redadoura USC di ladins/pert fasciana i son a una con les teses
73 Dr. Donŕ Heidrun  Maran/diretoura de scola auta  
74 Dr. De Grandi Christina   Ladins sunse, Ladins restunse!
75 Dr. des. Jodl Frank , M.A.  Star Deutschland Übersetzungsdienste  
76 Färber Paola Siena  
77 Suani Carlo La Val  
78 Bepe Detomas Fascia/deputat a Roma I son a una al 100%
79 Chiocchetti Maura tradutoura tl Comprensore Ladin de Fascia  
80 Crazzolara Ester La Ila  
81 Iori Virgilio ensegnant tla scola de Fascia Lengaz unitar a desmostrazion de nosc voler esser a una
82  Santuari Anita   A una con l manifest
83  Arch. Giovanni Dellantonio Bulsan / Moena  
84 Kaslatter Susanna Bulsan  
85  Dr. Lezuo Ivan Bulsan/Fodom President dla Comunanza Ladina a Bulsan y member dla Consulta Ladina 
86  Riz Floriano Fascia Per se entene miec
87 Dr. Simonetti Michele   Iniziativa giusta y nezesciara
88 Rigo Iaco  Capo-redadour dla USC di LADINS N lingaz tet: per se entene miec anter ladins tl lingaz dla oma
89 Sorarui Cristina Turesc/studenta de ladin  
90 Oberleiter Jacqueline Feldkirch(A)/ studenta de ladin  
91 Gasser Martin Niederdorf / Student de ladin  
92 Krauss Jasmin Jenbach (A) / studenta de ladin  
93 Gruber Gerlinde Desproch (A) / studenta de ladin  
94 Masarei Sergio Enlaouta maester y redadour dla Usc di Ladins, pert fodoma  
95 Tavella Philipp La Val   
96 Alber Gabriele La Val  
97 Parissos Bettina La Val  
98 Valeruz Nadia Cianacei  
99 Stel Silla Friul Sin di marilenghe furlane, us segnali al sit www.joannis.it
mandi

Adejions: 1-99, 100-199, 200-299, 300-399, 400-499

über diese website | contenuto su questo sito | about this website
© all Rights reserved 2003
SPELL-TermLeS
Created by teamBLAU
funded by the European Commission
disclaimer