Hinweis

Ihr Browser unterstützt die internationalen Standards XHTML 1.0 und CSS (1+2) nicht ausreichend.
Um die Grafik der Seiten wie vorgesehen darzustellen, benutzen Sie bitte einen moderneren Browser wie Internet Explorer 5.5, Mozilla 1.1 (Netscape 7), Opera 7 oder höher.
Trotzdem sollten Sie mit Ihrer Anzeige-Software (Browser) die Seiten benutzen können.

Test: Erwin Valentini
Impaginazion: Paolo Anvidalfarei
Stamparia: Fotolito LONGO, Bulsan
Titul: Ladin standard. N lingaz unitar per i Ladins dles Dolomites

Indesc

1. Contest storich-cultural
2. Ladin standard y strategia linguistica
3. L ladin standard
4. L prototip LS
5. L davegnì: Co jonse pa inant?
6. Conclujion
Bibliografia essenziala



Dantfora

L tema dl lingaz ladin unifiché, conesciù sciche ladin standard o ladin dolomitan, tol oramai ite na posizion zentrala tla discuscion politica-culturala ladina; articui ti media ladins y nia-ladins y te publicazions scientifiches, toutes de posizion de personalités culturales y comunicac de organisazions politiches desmostra che l ladin scrit unifiché ne é nia demé l afar de puec spezialis`c ma interesseia n numer tres plu gran de persones y istanzes de vigni colour. La chestion dl standard vegn debatuda con gran pascion, y ala ne podessa nia ester autramenter ajache vigni scomenciadiva de normazion linguistica azica diretamenter les raijes sozioculturales y esistenziales dla persona, la maniera de se sentì y de se identifiché, de ester y de parei tla sozieté. N valgugn veid tla standardisazion na erma per defene l'arpejon culturala da l'invajion di gran lingac vejins; d'autri rata al contrar la koiné interladina n pericul per l souravive de sie idiom, dla rejoneda dla oma. Nia dinrer slizia la discuscion te polemiches olà che "cie che an à dagnora sapù y dagnora fat" se scontra con "cie che al fossa da fé" per vitalisé l lingaz ladin.

Ma les scontredes polemiches n'é nia demé l'esprescion de idees desvalives, al é ence gonot la conseguenza de na scleta conescenza dl "pom dla descordia". Sce al é demé puec che conesc l ladin standard diretamenter é dla gauja ence la mancianza de na documentazion menuda sun la natura y i fins de chest lingaz.
L codejel che l letour à tles mans se tol dant de curì chesta locia y proa de splighé de cie che al se trata, cie che l ladin scrit unitar é y vuel ester y cie che al n'é nia, olà che an pò co che an dess l adoré. Chi che se tolarà la bria de lieje chest codejel se anadarà che l ladin standard ne ti tol nia a degugn ma pita na soluzion a bujegns nuefs dla sozieté ladina d'aldidancuei y dl davegnì.

L ladin standard messarà cresce y madurì desche vigni auter lingaz, ma per madurì àl debujegn dl contribut dla popolazion. Perchel ti dijonse dantfora n gran dievelpai a chi che se tolarà la bria de l studié plu avisa y de fé propostes de miorament.

top

© all Rights reserved 2003-2005
SPELL-TermLeS
Created by teamBLAU
funded by the European Commission
disclaimer