Test: Erwin Valentini
Impaginazion: Paolo Anvidalfarei
Stamparia: Fotolito LONGO, Bulsan
Titul: Ladin standard. N lingaz unitar per i Ladins dles Dolomites
Indesc
1.
Contest storich-cultural
2.
Ladin standard y strategia linguistica
3.
L ladin standard
4.
L prototip LS
5.
L davegnì: Co jonse pa inant?
6.
Conclujion
Bibliografia essenziala
Dantfora
L tema dl lingaz ladin unifiché, conesciù
sciche ladin standard o ladin dolomitan, tol oramai ite na posizion zentrala tla discuscion politica-culturala ladina; articui ti media ladins y nia-ladins y te publicazions scientifiches,
toutes de posizion de personalités culturales y comunicac de organisazions
politiches desmostra che l ladin scrit unifiché ne é nia demé l afar
de puec spezialis`c ma interesseia n numer tres plu gran de persones y istanzes de vigni colour.
La chestion dl standard vegn debatuda con gran pascion, y ala ne podessa nia ester autramenter ajache vigni scomenciadiva de normazion linguistica azica diretamenter les raijes sozioculturales y esistenziales dla persona, la maniera de se sentì y de se identifiché, de ester y de parei tla sozieté.
N valgugn veid tla standardisazion na erma per defene l'arpejon culturala da l'invajion di gran lingac vejins; d'autri rata al contrar la koiné interladina n pericul
per l souravive de sie idiom, dla rejoneda dla oma. Nia dinrer slizia la discuscion te polemiches
olà che "cie che an à dagnora sapù y dagnora fat"
se scontra con "cie che al fossa da fé" per vitalisé
l lingaz ladin.
Ma les scontredes polemiches n'é nia demé l'esprescion de idees
desvalives, al é ence gonot la conseguenza de na scleta conescenza dl "pom
dla descordia". Sce al é demé puec che conesc l ladin standard
diretamenter é dla gauja ence la mancianza de na documentazion menuda
sun la natura y i fins de chest lingaz.
L codejel che l letour à tles mans se tol dant de curì chesta
locia y proa de splighé de cie che al se trata, cie che l ladin scrit unitar é
y vuel ester y cie che al n'é nia, olà che an pò co che an dess l adoré.
Chi che se tolarà la bria de lieje chest codejel se anadarà che l ladin standard ne ti tol nia a
degugn ma pita na soluzion a bujegns nuefs dla sozieté ladina d'aldidancuei
y dl davegnì.
L ladin standard messarà cresce y madurì desche vigni auter
lingaz, ma per madurì àl debujegn dl contribut dla popolazion. Perchel ti dijonse
dantfora n gran dievelpai a chi che se tolarà la bria de l studié plu avisa
y de fé propostes de miorament.
| © all Rights reserved 2003-2005 SPELL-TermLeS |
Created by teamBLAU funded by the European Commission disclaimer |












