Hinweis

Ihr Browser unterstützt die internationalen Standards XHTML 1.0 und CSS (1+2) nicht ausreichend.
Um die Grafik der Seiten wie vorgesehen darzustellen, benutzen Sie bitte einen moderneren Browser wie Internet Explorer 5.5, Mozilla 1.1 (Netscape 7), Opera 7 oder höher.
Trotzdem sollten Sie mit Ihrer Anzeige-Software (Browser) die Seiten benutzen können.

Test: Erwin Valentini
Impaginazion: Paolo Anvidalfarei
Stamparia: Fotolito LONGO, Bulsan
Titul: Ladin standard. N lingaz unitar per i Ladins dles Dolomites

Indesc

1. Contest storich-cultural
2. Ladin standard y strategia linguistica
3. L ladin standard
4. L prototip LS
5. L davegnì: Co jonse pa inant?
6. Conclujion
Bibliografia essenziala



Contest storich-cultural

L ladin standard o ladin dolomitan é l'esprescion de na coscienza linguistica-culturala che é madurida tres n confront de idees y propostes - y ence constrasc' y polemiches, anter persones y organisazions culturales da vigni pert dla Ladinia. Da n pont de veduda storich se tràtel de na resposta moderna a n bujegn vedl. Bele dant da 170 agn ova n nost antenat vedù ite l bujegn de n lingaz scrit unitar per les valedes ladines. Tl 1833 scrivova Micurà de Rü tla prefazion a sie Versuch einer Deütsch-Ladinischen Sprachlehre: "Bisher war man der vollen Meinung, diese Sprache lasse sich durchaus nicht schreiben. Diesem Vorurtheil zu begegnen erscheint hier zum ersten Mahle eine nach allen Regeln anderer Sprachlehren sÿstematische, möglichst vollständige Grammatik in Deütsch-Ladinischer Sprache". La proposta de Micurà de Rü ne ova enlaouta nia abù fortuna - l manoscrit é empermò vegnù publiché dant da puec agn tla revista Ladinia XIX (1995) - y an à messù aspeté plu de n secul denant che l'idea vegne coiuda su dai Ladins (che entratant ti à dediché anter l auter l istitut cultural a San Martin de Tor) y metuda en pratica, samben sun na basa nueva.

L bujegn de n lingaz scrit, de na Schriftsprache, é deventé atual canche l ladin é vegnù reconesciù ofizialmenter sciche "lingaz" y dapò ence sciche lingaz aministratif, en pruma tla provinzia de Bulsan y plu tert te chela de Trent. Tl 1988, do discuscions longes, ti sourandova les istituzions culturales ladines al prof. Heinrich Schmid, l pere dl rumantsch grischun, la enciaria de laoré fora na metodologia per n lingaz scrit unifiché, metodologia prejenteda dapò tla Wegleitung für den Aufbau einer gemeinsamen Schriftsprache der Dolomitenladiner (ms. 1994, pruma edizion 1998). La Wegleitung ti à davert la streda al projet SPELL (Servisc de Planificazion y Elaborazion dl Lingaz Ladin), metù su tl 1994 con l'enciaria de enjigné ca l'infrastrutura y les massaries nezesciares per podei adoré chest lingaz: la Gramatica dl ladin standard (GLS) y l Dizionar dl ladin standard (DLS).

top

Les esprescions ladin standard y ladin dolomitan vegn adoredes te chest codejel sciche sinonims ence sce ales conoteia doi aspec desferenc dla medema realté. Ladin standard met l azent sun la natura formala y funzionala de chesta koiné ladina; ladin dolomitan indicheia plutost la posizion geografica di idioms dles Dolomites en confront a les rejonedes dl Friul y di Grijons.

La definizion de "lingaz" adoreda chilò é politica-giuridica o soziolinguistica; l status de "lingaz" en confront a "dialet" depen te chest contest essenzialmenter dal reconesciment de na rejoneda sciche "lingaz" da pert dl'autorité publica y dla popolazion che l rejona.

© all Rights reserved 2003
SPELL-TermLeS
Created by teamBLAU
funded by the European Commission
disclaimer