Test: Erwin Valentini
Impaginazion: Paolo Anvidalfarei
Stamparia: Fotolito LONGO, Bulsan
Titul: Ladin standard. N lingaz unitar per i Ladins dles Dolomites
Indesc
1.
Contest storich-cultural
2.
Ladin standard y strategia linguistica
3.
L ladin standard
4.
L prototip LS
5.
L davegnì: Co jonse pa inant?
6.
Conclujion
Bibliografia essenziala
Contest storich-cultural
L ladin standard o ladin dolomitan
é l'esprescion de na coscienza linguistica-culturala che é madurida
tres n confront de idees y propostes - y ence constrasc' y polemiches,
anter persones y organisazions culturales da vigni pert dla Ladinia. Da n
pont de veduda storich se tràtel de na resposta moderna a n bujegn
vedl. Bele dant da 170 agn ova n nost antenat vedù ite l bujegn de
n lingaz scrit unitar per les valedes ladines. Tl 1833 scrivova Micurà
de Rü tla prefazion a sie Versuch einer Deütsch-Ladinischen Sprachlehre:
"Bisher war man der vollen Meinung, diese Sprache lasse sich durchaus
nicht schreiben. Diesem Vorurtheil zu begegnen erscheint hier zum ersten Mahle
eine nach allen Regeln anderer Sprachlehren sÿstematische, möglichst
vollständige Grammatik in Deütsch-Ladinischer Sprache". La
proposta de Micurà de Rü ne ova enlaouta nia abù fortuna
- l manoscrit é empermò vegnù publiché dant da
puec agn tla revista Ladinia XIX (1995) - y an à messù aspeté
plu de n secul denant che l'idea vegne coiuda su dai Ladins (che entratant
ti à dediché anter l auter l istitut cultural a San Martin de
Tor) y metuda en pratica, samben sun na basa nueva.
L bujegn de n lingaz scrit, de na Schriftsprache, é deventé
atual canche l ladin é vegnù reconesciù ofizialmenter
sciche "lingaz" y dapò ence sciche lingaz
aministratif, en pruma tla provinzia de Bulsan y plu tert te chela de Trent.
Tl 1988, do discuscions longes, ti sourandova les istituzions culturales ladines
al prof. Heinrich Schmid, l pere dl rumantsch grischun, la enciaria de laoré
fora na metodologia per n lingaz scrit unifiché, metodologia prejenteda
dapò tla Wegleitung für den Aufbau einer gemeinsamen Schriftsprache
der Dolomitenladiner (ms. 1994, pruma edizion 1998). La Wegleitung ti à
davert la streda al projet SPELL (Servisc de Planificazion y Elaborazion dl
Lingaz Ladin), metù su tl 1994 con l'enciaria de enjigné ca
l'infrastrutura y les massaries nezesciares per podei adoré chest lingaz:
la Gramatica dl ladin standard (GLS) y l Dizionar dl ladin standard (DLS).
top
Les esprescions ladin standard y ladin dolomitan
vegn adoredes te chest codejel sciche sinonims ence sce ales conoteia doi
aspec desferenc dla medema realté. Ladin standard met l azent sun la
natura formala y funzionala de chesta koiné ladina; ladin dolomitan
indicheia plutost la posizion geografica di idioms dles Dolomites en confront
a les rejonedes dl Friul y di Grijons.
La definizion de "lingaz" adoreda
chilò é politica-giuridica o soziolinguistica; l status de "lingaz"
en confront a "dialet" depen te chest contest essenzialmenter
dal reconesciment de na rejoneda sciche "lingaz" da pert dl'autorité
publica y dla popolazion che l rejona.
| © all Rights reserved 2003 SPELL-TermLeS |
Created by teamBLAU funded by the European Commission disclaimer |












