Hinweis

Ihr Browser unterstützt die internationalen Standards XHTML 1.0 und CSS (1+2) nicht ausreichend.
Um die Grafik der Seiten wie vorgesehen darzustellen, benutzen Sie bitte einen moderneren Browser wie Internet Explorer 5.5, Mozilla 1.1 (Netscape 7), Opera 7 oder höher.
Trotzdem sollten Sie mit Ihrer Anzeige-Software (Browser) die Seiten benutzen können.

Test: Erwin Valentini
Impaginazion: Paolo Anvidalfarei
Stamparia: Fotolito LONGO, Bulsan
Titul: Ladin standard. N lingaz unitar per i Ladins dles Dolomites

Indesc

1. Contest storich-cultural
2. Ladin standard y strategia linguistica
3. L ladin standard
4. L prototip LS
5. L davegnì: Co jonse pa inant?
6. Conclujion
Bibliografia essenziala



3. L ladin standard

3.1. Cie él pa perdret?


Ma cie é pa perdret l ladin dolomitan o ladin standard? N lingaz scrit comun, eine gemeinsame Schriftsprache, dij l prof. H. Schmid te sia Wegleitung. Nia de plu y nia de manco!

Cie é pa l ladin standard?
- n lingaz unitar che pò vegnì entenù da duc i Ladins dles Dolomites;
- na koiné che tol su strutures gramaticales y paroles vives y tipiches di cinch idioms ladins: badiot, fodom, gherdeina, fascian y ampezan;
- n lingaz pont olà che i idioms pò s'enconté, baraté fora y validé inovazions linguistiches;
- n lingaz scrit che pò vegnì adoré sciche strument de comunicazion anter membri de na medema comunité ma che é despartis da desferenzes linguistiches y da barieres aministratives;
- n lingaz tet sot a chel che i idioms pò renforzé, duc adum, l status de "lingaz".

top

3.2. Co él pa perdret?

La dezijion plu zitia canche an met adum n standard, unfat te cie ciamp, é la cerna dl model. I Ladins ova dant da ei does alternatives: lité un di idioms sciche standard o laoré fora na koiné che abinassa adum les carateristiches comunes de dutes les valedes ladines dles Dolomites. Micurà de Rü ova metù adum na gramatica baseda sun l badiot-mareo ratan che chel fossa l idiom plu raprejentatif y vital y che meritassa perchel de vegn“ tout su sciche fondamenta per n Schriftladinisch. Les istituzions culturales modernes, endere, à opté per na koiné interladina, tegnan cont dles condizions geo- y soziolinguistiches d'aldidancuei: degun di cinch idioms ne à ciamò arjont n livel de elaborazion aut y, emplù, degun idiom ne fossa vegnù azeté da les autres valedes sciche ladin standard.

Prinzips de formazion dl ladin standard
- maioranza o frecuenza dles formes (prinzip democratich)
- regolarité, funzionalité (dantaldut tla morfologia y tla sintassa)
- trasparenza y entenibelté interladina (formes plenes y nia scurtedes)
- originalité (paroles y formes "tipiches" ladines)

L ladin dolomitan o ladin standard é nasciù y madurì tres n barat de idees, propostes y soluzions anter H. Schmid y i raprejentanc dles istituzions culturales ladines; l resultat de chest prozes é n compromis balanzé anter ghiranzes sistemiches (teoria linguistica) y bujegns sozioculturai (pragmatica). L prinzip fondamental dla normazion é de resté l plu davejin che ala va a la realté linguistica, souratolan les formes comunes o almanco cheles plu frecuentes y plu raprejentatives ti cinch idioms. Canche i raporc de maioranza n'é nia clers végnel tout ca d'autri parametri, en general complementars, sciche la regolarité, la funzionalité y la trasparenza dles formes o la entenibelté dles paroles (p.ej. sabeda é plu saurida da capì a livel panladin che sada). Ma l'aplicazion di criteres ne vegn nia fata a na maniera stara y mecanica: i prinzips de maioranza y de funzionalité vegn gonot smonejelés da conscidrazions sozio- y psicolinguistiches sciche tipizité, destanza o Abstand (p.ej. dal talian trentin y belunat), tradizion, sentimenc y emozions.

top

3.3. Criteres de standardisazion

La metodologia adoreda per l'elaborazion dl ladin standard pò vegnì ilustreda con n valgugn ejempli:

Normazion fonetica
bad/mar gher fas fod amp LS Raport
fossa fossa fossa fossa fossa fossa 5:0
cinch cinch cinch zinche cinch cinch 4:1
flama flama flama flama flama flama 3:2
crusc crëusc crousc crousc crousc crousc 3:1:1
fü/füch fuech fech fuoch fo fuech 1:1:1:1:1


Standardisazion lessicala
bad/mar gher fas fod amp LS Raport
stala stala stala stala stala stala 5:0
c'e cef ce testa cef 4:1
ava giava nona nona ava "nona" 3:2
tota nona nona sentola séntora nona "madrina" 2:2:1
lëgn lën alber/ èlber elber pianta len/ alber 2:2:1
messè/ lugio lugio messèl lugio luio messel lugio 2:4
dilan
(y giulpai)
de gra detelpai detelpai develpai grazie dietelpai gramarzé dilan dietelpai 4:1:1:1
edema ena setemèna setemana setemàna edema setemana 2:3
mascinn mascinn machina machina machina mascin machina 2:3


La frecuenza é l critere de lita prinzipal ma canche la maioranza n'é nia clera pò chest critere vegnì combiné y integré con d'autri fatours. Tla standardisazion dl lessich tradizional ciàlen de mantegnì la sostanza linguistica arpeda tolan su strutures y paroles vedles o sentides sciche originales y "autentiches" y lascian valei gonot deplu formes sciche variantes sinonimiches (legn/alber, dilan/dietelpai/dievelpai, messel/lugio, edema/setemana, dé fora/publiché, y e.i.). L critere de "autentizité" vegn generalmenter apliché canche paroles arpedes o ence empresc' moderns assimilés é en concorenza con paroles forestes nia assimiledes: dilan/dietelpai/dievelpai contra grazie/danke; scolina contra asilo/Kindergarten.

Plu zitia é la standardisazion di neologisms y empresc' derivés da modiei linguistics desvalifs, generalmenter l talian y l todesch, olà che i idioms va gonot un da l auter; ence te chisc caji végnel en general lascé valei does formes paraleles sciche sinonims (mascin da scrive /machina da scrive).

Normazion terminologica
bad/mar gher fas fod amp LS Raport
tlima clima clima clima clima clima 3:2
inflaziun nflazion inflazion inflazion inflazion inflazion 3:1:1


Tl ciamp dla terminologia moderna végnel tegnì cont dantaldut dles normes internazionales; les paroles tecniches internazionales vegn adatedes demé lesiermenter, normalmenter a livel dla desinenza o dl sufis.

Normazion morfologica: Articul determinatif feminin
bad/mar gher fas fod amp LS Raport
la la la la ra la 5:0
les la la/le/les le res les ?


L critere de cerna n'é chilò nia la frecuenza ma la funzionalité; l model badiot vegn sourantout tl standard ajache al é chel plu trasparent (desferenziazion formala anter singolar y plural; corespondenza dl articul fem. con i nominai fem. en -a: la ciasa, les ciases).

Normazion morfologica: Agetif possessif mascolin
bad/mar gher fas fod amp LS Raport
mio/mi mie mie/mi mio mie 2:2:2:1
to tie tie/to tuo tie 2:3:1
so sie sie/so suo sie 2:3:1
nosc nost nosc nost nosc nost 2:3
osc vost vosc vost vosc vost 2:2:1
so sie sie/so suo sie 2:3:1


L sistem dl agetif possessif é n ejempl olà che na aplicazion mecanica dl prinzip de maioranza menassa al caos; perchel él vegnù tout su tl standard l model gherdeina che mostra la maioura regolarité paradigmatica.

top

3.4. Cie n'é pa l ladin standard nia?

La standardisazion ne reverda nia l lingaz tout court ma demé n valgugn liviei d'esprescion y ciamps d'adoranza; nia dut se lascia normalisé (per rejons tecniches) y nia dut dess vegnì normalisé o scrit dant (per rejons soziolinguistiches). L standard ne ti tol nia ai idioms ma ti met permez na dimenjion funzionala nueva y slergia fora l orizont istituzional dl ladin.

Cie ne é pa l ladin standard nia?

La Wegleitung, la Gramatica dl LS y l Dizionar dl LS propon n model de ladin standard y na metodologia per realisé chest model; al se trata de na proposta y nia de n codesc de normes stares y definitives. L standard pita deplù formes y variantes che l nuzadour pò y dess adoré creativamenter aldò di bujegns y dles spezifizités dl contest.

L ladin standard n'é nia n lingaz rejoné; vignun pò l pronunzié aldò de sia rejoneda locala, avisa sciche i badioc dla valeda auta pò pronunzié l "badiot de mesaval" "a la badiota" y chi de Mareo "a la marora".

L standard é n lingaz complementar y nia na alternativa ai idioms; al ne sostituesc nia i idioms tla pratica linguistica dles valedes. I idioms vegnirà rejonés inant sciche "lingaz dla oma" y adorés dlongia y adum con l standard scrit.

L ladin scrit unifiché se pita dantaldut te chi ciamps olà che al é enfina sen vegnù adoré normalmenter l talian y/o l todesch (aministrazion, scienza y tecnica, y e.i.). L standard ne vuel nia normalisé les esprescions spontanes di sentimenc, dles emozions y dla vita privata, esprescions che ne soporta y ne soportassa deguna ciaveza normativa.

top

La coesistenza de n standard scrit y de variantes regionales rejonedes y scrites ne é nia na rarité tla geografia linguistica dl'Europa. L ejempl plu damprò é la Svizra todescia olà che al vegn scrit (y ensegné te scola) l Schriftdeutsch y rejoné l Schwyzerdütsch praticamenter a vigni livel dla comunicazion. N auter ejempl é la Norvegia olache an à doi standards scric, l bokmål y l nynorsk (l samnorsk é vegnù dé su dant da puech), ma degun standard rejoné: vignun adora l dialet de sia region ence ti descursc plu formai sciche p.ej. dant l Storting.

© all Rights reserved 2003
SPELL-TermLeS
Created by teamBLAU
funded by the European Commission
disclaimer