Test: Erwin Valentini
Impaginazion: Paolo Anvidalfarei
Stamparia: Fotolito LONGO, Bulsan
Titul: Ladin standard. N lingaz unitar per i Ladins dles Dolomites
Indesc
1.
Contest storich-cultural
2.
Ladin standard y strategia linguistica
3.
L ladin standard
4.
L prototip LS
5.
L davegnì: Co jonse pa inant?
6.
Conclujion
Bibliografia essenziala
3. L ladin standard
3.1. Cie él pa perdret?
Ma cie é pa perdret l ladin dolomitan o ladin standard? N lingaz scrit
comun, eine gemeinsame Schriftsprache, dij l prof. H. Schmid te sia Wegleitung.
Nia de plu y nia de manco!
Cie é pa l ladin standard?
- n lingaz unitar che pò vegnì entenù da duc i Ladins
dles Dolomites;
- na koiné che tol su strutures gramaticales y paroles vives y tipiches
di cinch idioms ladins: badiot, fodom, gherdeina, fascian y ampezan;
- n lingaz pont olà che i idioms pò s'enconté, baraté
fora y validé inovazions linguistiches;
- n lingaz scrit che pò vegnì adoré sciche strument de
comunicazion anter membri de na medema comunité ma che é despartis
da desferenzes linguistiches y da barieres aministratives;
- n lingaz tet sot a chel che i idioms pò renforzé, duc adum,
l status de "lingaz".
3.2. Co él pa perdret?
La dezijion plu zitia canche an met adum n standard, unfat te cie ciamp, é
la cerna dl model. I Ladins ova dant da ei does alternatives: lité
un di idioms sciche standard o laoré fora na koiné che abinassa
adum les carateristiches comunes de dutes les valedes ladines dles Dolomites.
Micurà de Rü ova metù adum na gramatica baseda sun l badiot-mareo
ratan che chel fossa l idiom plu raprejentatif y vital y che meritassa perchel
de vegn tout su sciche fondamenta per n Schriftladinisch. Les istituzions
culturales modernes, endere, à opté per na koiné interladina,
tegnan cont dles condizions geo- y soziolinguistiches d'aldidancuei: degun
di cinch idioms ne à ciamò arjont n livel de elaborazion aut
y, emplù, degun idiom ne fossa vegnù azeté da les autres
valedes sciche ladin standard.
Prinzips de formazion dl ladin standard
- maioranza o frecuenza dles formes (prinzip democratich)
- regolarité, funzionalité (dantaldut tla morfologia y tla sintassa)
- trasparenza y entenibelté interladina (formes plenes y nia scurtedes)
- originalité (paroles y formes "tipiches" ladines)
L ladin dolomitan o ladin standard é nasciù y madurì tres n barat de idees, propostes y soluzions anter H. Schmid y i raprejentanc dles istituzions culturales ladines; l resultat de chest prozes é n compromis balanzé anter ghiranzes sistemiches (teoria linguistica) y bujegns sozioculturai (pragmatica). L prinzip fondamental dla normazion é de resté l plu davejin che ala va a la realté linguistica, souratolan les formes comunes o almanco cheles plu frecuentes y plu raprejentatives ti cinch idioms. Canche i raporc de maioranza n'é nia clers végnel tout ca d'autri parametri, en general complementars, sciche la regolarité, la funzionalité y la trasparenza dles formes o la entenibelté dles paroles (p.ej. sabeda é plu saurida da capì a livel panladin che sada). Ma l'aplicazion di criteres ne vegn nia fata a na maniera stara y mecanica: i prinzips de maioranza y de funzionalité vegn gonot smonejelés da conscidrazions sozio- y psicolinguistiches sciche tipizité, destanza o Abstand (p.ej. dal talian trentin y belunat), tradizion, sentimenc y emozions.
3.3. Criteres de standardisazion
La metodologia adoreda per l'elaborazion dl ladin standard pò vegnì
ilustreda con n valgugn ejempli:
Normazion fonetica
| bad/mar | gher | fas | fod | amp | LS | Raport |
| fossa | fossa | fossa | fossa | fossa | fossa | 5:0 |
| cinch | cinch | cinch | zinche | cinch | cinch | 4:1 |
| flama | flama | flama | flama | flama | flama | 3:2 |
| crusc | crëusc | crousc | crousc | crousc | crousc | 3:1:1 |
| fü/füch | fuech | fech | fuoch | fo | fuech | 1:1:1:1:1 |
Standardisazion lessicala
| bad/mar | gher | fas | fod | amp | LS | Raport |
| stala | stala | stala | stala | stala | stala | 5:0 |
| c'e | cë | cef | ce | testa | cef | 4:1 |
| lâ | ava | giava | nona | nona | ava "nona" | 3:2 |
| tota | nona | nona | sentola | séntora | nona "madrina" | 2:2:1 |
| lëgn | lën | alber/ èlber | elber | pianta | len/ alber | 2:2:1 |
| messè/ lugio | lugio | messèl | lugio | luio | messel lugio | 2:4 |
| dilan (y giulpai) |
de gra detelpai | detelpai develpai | grazie dietelpai | gramarzé | dilan dietelpai | 4:1:1:1 |
| edema | ena | setemèna | setemana | setemàna | edema setemana | 2:3 |
| mascinn | mascinn | machina | machina | machina | mascin machina | 2:3 |
La frecuenza é l critere de lita prinzipal ma canche la maioranza n'é nia clera pò chest critere vegnì combiné y integré con d'autri fatours. Tla standardisazion dl lessich tradizional ciàlen de mantegnì la sostanza linguistica arpeda tolan su strutures y paroles vedles o sentides sciche originales y "autentiches" y lascian valei gonot deplu formes sciche variantes sinonimiches (legn/alber, dilan/dietelpai/dievelpai, messel/lugio, edema/setemana, dé fora/publiché, y e.i.). L critere de "autentizité" vegn generalmenter apliché canche paroles arpedes o ence empresc' moderns assimilés é en concorenza con paroles forestes nia assimiledes: dilan/dietelpai/dievelpai contra grazie/danke; scolina contra asilo/Kindergarten.
Plu zitia é la standardisazion di neologisms y empresc' derivés da modiei linguistics desvalifs, generalmenter l talian y l todesch, olà che i idioms va gonot un da l auter; ence te chisc caji végnel en general lascé valei does formes paraleles sciche sinonims (mascin da scrive /machina da scrive).
Normazion terminologica
| bad/mar | gher | fas | fod | amp | LS | Raport |
| tlima | clima | clima | clima | clima | clima | 3:2 |
| inflaziun | nflazion | inflazion | inflazion | inflazion | inflazion | 3:1:1 |
Tl ciamp dla terminologia moderna végnel tegnì cont dantaldut dles normes internazionales; les paroles tecniches internazionales vegn adatedes demé lesiermenter, normalmenter a livel dla desinenza o dl sufis.
Normazion morfologica: Articul determinatif feminin
| bad/mar | gher | fas | fod | amp | LS | Raport |
| la | la | la | la | ra | la | 5:0 |
| les | la | la/le/les | le | res | les | ? |
L critere de cerna n'é chilò nia la frecuenza ma la funzionalité; l model badiot vegn sourantout tl standard ajache al é chel plu trasparent (desferenziazion formala anter singolar y plural; corespondenza dl articul fem. con i nominai fem. en -a: la ciasa, les ciases).
Normazion morfologica: Agetif possessif mascolin
| bad/mar | gher | fas | fod | amp | LS | Raport |
| mio/mi | mie | mie/mi | mio | mè | mie | 2:2:2:1 |
| to | tie | tie/to | tuo | tò | tie | 2:3:1 |
| so | sie | sie/so | suo | sò | sie | 2:3:1 |
| nosc | nost | nosc | nost | nosc | nost | 2:3 |
| osc | vost | vosc | vost | vosc | vost | 2:2:1 |
| so | sie | sie/so | suo | sò | sie | 2:3:1 |
L sistem dl agetif possessif é n ejempl olà che na aplicazion mecanica dl prinzip de maioranza menassa al caos; perchel él vegnù tout su tl standard l model gherdeina che mostra la maioura regolarité paradigmatica.
3.4. Cie n'é pa l ladin
standard nia?
La standardisazion ne reverda nia l lingaz tout court ma demé n valgugn
liviei d'esprescion y ciamps d'adoranza; nia dut se lascia normalisé
(per rejons tecniches) y nia dut dess vegnì normalisé o scrit
dant (per rejons soziolinguistiches). L standard ne ti tol nia ai idioms ma
ti met permez na dimenjion funzionala nueva y slergia fora l orizont istituzional
dl ladin.
Cie ne é pa l ladin standard nia?
La Wegleitung, la Gramatica dl LS y l Dizionar dl LS propon n model de ladin
standard y na metodologia per realisé chest model; al se trata de na
proposta y nia de n codesc de normes stares y definitives. L standard pita
deplù formes y variantes che l nuzadour pò y dess adoré
creativamenter aldò di bujegns y dles spezifizités dl contest.
L ladin standard n'é nia n lingaz rejoné; vignun pò l
pronunzié aldò de sia rejoneda locala, avisa sciche i badioc
dla valeda auta pò pronunzié l "badiot de mesaval"
"a la badiota" y chi de Mareo "a la marora".
L standard é n lingaz complementar y nia na alternativa ai idioms;
al ne sostituesc nia i idioms tla pratica linguistica dles valedes. I idioms
vegnirà rejonés inant sciche "lingaz dla oma" y adorés
dlongia y adum con l standard scrit.
L ladin scrit unifiché se pita dantaldut te chi ciamps olà che
al é enfina sen vegnù adoré normalmenter l talian y/o
l todesch (aministrazion, scienza y tecnica, y e.i.). L standard ne vuel nia
normalisé les esprescions spontanes di sentimenc, dles emozions y dla
vita privata, esprescions che ne soporta y ne soportassa deguna ciaveza normativa.
top
La coesistenza de n standard scrit y de
variantes regionales rejonedes y scrites ne é nia na rarité
tla geografia linguistica dl'Europa. L ejempl plu damprò é la
Svizra todescia olà che al vegn scrit (y ensegné te scola) l
Schriftdeutsch y rejoné l Schwyzerdütsch praticamenter
a vigni livel dla comunicazion. N auter ejempl é la Norvegia olache
an à doi standards scric, l bokmål y l nynorsk
(l samnorsk é vegnù dé su dant da puech), ma degun
standard rejoné: vignun adora l dialet de sia region ence ti descursc
plu formai sciche p.ej. dant l Storting.
| © all Rights reserved 2003 SPELL-TermLeS |
Created by teamBLAU funded by the European Commission disclaimer |












