Hinweis

Ihr Browser unterstützt die internationalen Standards XHTML 1.0 und CSS (1+2) nicht ausreichend.
Um die Grafik der Seiten wie vorgesehen darzustellen, benutzen Sie bitte einen moderneren Browser wie Internet Explorer 5.5, Mozilla 1.1 (Netscape 7), Opera 7 oder höher.
Trotzdem sollten Sie mit Ihrer Anzeige-Software (Browser) die Seiten benutzen können.

Test: Erwin Valentini
Impaginazion: Paolo Anvidalfarei
Stamparia: Fotolito LONGO, Bulsan
Titul: Ladin standard. N lingaz unitar per i Ladins dles Dolomites

Indesc

1. Contest storich-cultural
2. Ladin standard y strategia linguistica
3. L ladin standard
4. L prototip LS
5. L davegnì: Co jonse pa inant?
6. Conclujion
Bibliografia essenziala



4. L prototip LS

4.1. Tant operatif é pa l ladin standard?


Desche prototip entenonse chilò les ressurses linguistiches (gramatica, dizionar, corpus de tesc', y e.i.) y les massaries informatiches (ambient per la creazion, consultazion y utilisazion dl material linguistich) a desposizion dl linguist y de chi che scriv l standard. L prototip LS à encuei chestes componentes y carateristiches:

- Gramatica dl ladin standard (GLS)
- Dizionar dl ladin standard (DLS)
- Racoiudes terminologiches
- Corpus informatisé de tesc' ladins y nia-ladins
- Racoiudes de tesc' desvalifs per ladin standard
- Massaries informatiches

GLS: La GLS trata duc i ciamps prinzipai dla gramatica tradizionala; l capitul sun la formazion dles paroles é n aiut dret utl per la creazion de paroles nueves, unfat sce ti idioms o per LS.

DLS: L DLS contegn zirca 14.000 paroles-lemesc per LS. Per numer de lemesc él n puech manco rich che n valgugn vocabolars moderns di idioms, ma l DLS pita emplù na panoramica completa dl lessich de dutes les valedes ladines.

Racoiudes terminologiches: L'elaborazion terminologica é una dles ativités prinzipales dl projet TermLes. Te chest moment él rie da cuantifiché avisa cie che i aron a la fin dl projet ma i podon conté sun n valgugn milesc de terms/ paroles per vignun de chisc ciamps: aministrazion, fabriché y edilizia publica, flora y fauna alpina, medejina y mujiga. Ence sce chestes racoiudes ne podarà nia vegnì integredes atira tl dizionar general raprejenteieles empò n arichiment sostanzial dl lessich ladin. I idioms podarà derivé da les formes standard verscions locales a na maniera coerenta y unitara.

Corpus informatisé de tesc': La grandeza dl corpus varieia da idiom a idiom: ala é mediamenter de 2 milions de paroles per l fascian, l gherdeina y l badiot, cotant de manco per l fodom y l ampezan y samben ciamò de manco per l LS. L corpus à na funzion de documentazion per i laours lessicografics y terminografics, cie che é de utl tamben per l LS che per i idioms.

Racoiudes de tesc' LS: Al se trata de piceres publicazions leterares, de traduzions, scric y articui desvalifs publichés a pert o sun la stampa (Usc di Ladins, Alto Adige, y e.i.). Chisc tesc' à dantaldut na funzion sperimentala (testing y validazion dl prototip), ma ai raprejenteia ence na fontana per svilupé inant l lessich, di idioms y dl LS.

Massaries informatiches: L material linguistich é desponibel sun suport informatich y al pò vegnì consulté con i tools enjignés ca ti projec SPELL, TermLes y TALES.

L ladin standard messarà, desche vigni auter lingaz, cresce y se svilupé en funzion di bujegns nuefs dla sozieté, y per arjonje n bon livel funzional messaràl vegnì testé te n numer tres plu gran de ciamps y adoré sciche forma "normala" dl ladin scrit. Ma bele l prototip atual, desche les prumes esperienzes mostra, pita na basa elementara ma sufizienta per scrive chest lingaz. L prototip LS é
operatif!







Schedes lessicografiches SPELL sun FileMaker

top

4.2. Te cie ciamps pòn pa adoré l standard?

Ti programs de laour de SPELL y de TermLes végnel indiché en curt i ciamps de adoranza potenziala dl LS. La determinazion dantfora di setours d'utilisazion é nezesciara da una na pert per cerne i ciamps de svilup dl prototip (p. ej. ciamps lessicai y terminologia), da l'autra pert per mete a jì azions de sensibilisazion y promozion adatedes ai bujegns di nuzadours potenziai dl standard. Te chest contest él da tegnì cont dla situazion politica-aministrativa y sozioculturala che condizioneia l'adoranza dl lingaz te nost raion.

Contest politich y economich
Les normes per la sconanza dla mendranza ladina tles provinzies de Trent, Bulsan y da puech ence Belun, permet y te cerc caji scriv dant l'adoranza dl ladin (zenza perauter spezifiché la varianta) ti ac y tles comunicazions de interes diret per la popolazion ladina. L standard, koiné interladina, se pita logicamenter te chisc caji sciche "norma per scrive l ladin". L prum setour d'adoranza podessa donca ester i tesc' aministratifs de carater general y souraregional dla aministrazion statala, regionala y provinzala destinés a la popolazion de lingaz ladin en general y no demé a una na valeda ladina (leges y regolamenc, avisc, ordinanzes y informazions generales per la popolazion, y e.i. ). De tel tesc' sona foresc' a vigni moda (chi capesc pa l lingaz dla burocrazia?), y ajache al mancia na tradizion legislativa ladina pòn pensé che na lege scrita per standard ne sciocheia nia de plù che na lege scrita per badiot o fascian. L medem pò valei per les informazions adressedes al publich (stampa, publizistica) y ai clienc ladins (marketing, reclam, inserzions, placac, y e.i.) che à da en fé con la economia moderna, dantaldut l turism y i servisc liés a l'industria dl turism.

Ciamps de adoranza target

- dert y aministrazion publica (dert aministratif)
- fabriché y laours publics (Hoch- und Tiefbau)
- scienza y tecnologia (p.ej. informatica)
- economia locala moderna (p.ej. turism)


Contest soziocultural
L lingaz é n ciamp olà che la jent n'é nia cis daverta a les inovazions. Les reformes linguistiches, p.ej. cheles ortografiches, à dagnora enconté desfidenza y provoché resistenza y perchel ne pòn nia s'aspeté che l lingaz unifiché vegne tout su atira con gran entusiasm. Per la medema rejon él ence cler che l standard ne pò nia vegnì scrit dant con la forza y dut te un n iade; l'adozion messarà ester progressiva y jì en paralel con l livel de azetanza, pian via dai setours olà che an pò se aspeté manco resistenza da pert dla popolazion. Dut cie che é lié diretamenter a la sfera intima, personala, privata dla persona dess resté defora da la normazion. Les sperses olà che la jent é, en general, plu enjigneda a tò su inovazions é cheles dla lege y dl'aministrazion publica, dla tecnologia, dla scienza y dla moda (che é per definizion inovativa). Da una na pert à chisc ciamps n prestije aut, ajache ai vegn identifichés con l podei (politica), l savei (scienza y tecnologia) y l avei (economia); da l'autra pert n'à l lingaz aministratif y tecnich nia chela ciaria emozionala sciche l lingaz da vigni dì y perchel végnel ence azeté plu saurì da la jent. L lingaz tecnich é emplù n lingaz internazional che n'é puech y nia lié a n "lingaz dla oma".

Mesures de sostegn
La storia di lingac ensegna che l'azetazion de na norma linguistica nueva é n prozes peigher che à normalmenter debujegn, per pié via, de na sburla dal aut. Per abiné la creta y l consens dla popolazion él da mete a jì azions de sensibilisazion y reclamisazion, metan man pro chi che laora profescionalmenter con l lingaz (scritours, scrivans, ensegnanc, y e.i.) y nuzan duc i mesi dl marketing politich-cultural a desposizion aldidancuei. La scomenciadiva y l sforz maiour mess vegnì dantaldut dai istituc culturai che à la capazité de auzé l prestije y l'ofizialité dl standard a duc i liviei dla sozieté (prestije planning). Per podei mete man de adoré n lingaz nuef tl domene publich audel da fé fora n cheder normatif menù (status planning) y da mete empé mesures pratiches de sostegn. L bujegn plu imediat é zenz'auter chel de slargé fora la competenza te chest lingaz, che é per l moment limiteda ai puec colaboradours de SPELL, donca de organisé cursc de LS. Te n prum temp messarà chisc cursc vegnì resservés ai nuzadours target (aministradours, traslatours, giornalisc', ensegnanc) ma plu inant, sce l'adoranza dl standard essa da se slargé fora, podessa l ladin unitar ence deventé materia de ensegnament, p.ej. tles scoles autes y tl'université. Na strategia linguistica ghira enultima enrescides soziolinguistiches per adaté les azions de promozion y de sostegn ai bujegns reai dla sozieté ladina.

top

TermLes (Standardizzazione lessicale e terminologica per le lingue ladina e sarda) é n projet co-finanzié dai enc che sostegn SPELL, da la Union Europea y da n valgugn enc locai dla Sardegna. Sie fin prinzipal é l'elaborazion de terminologia moderna per l lingaz ladin y l lingaz sard.

TALES (Trattamento automatico delle lingue ladina e sarda) é n projet metù a jì deberieda dal Istitut Cultural Ladin "majon di fascegn" y l ITC-IRST (Istituto Trentino di Cultura - Istituto per la ricerca scientifica e tecnologica) y co-finanzié da l'Union Europea, con l fin de laoré fora na infrastutura informatica per l tratament dl lingaz ladin y sard.

© all Rights reserved 2003
SPELL-TermLeS
Created by teamBLAU
funded by the European Commission
disclaimer