Test: Erwin Valentini
Impaginazion: Paolo Anvidalfarei
Stamparia: Fotolito LONGO, Bulsan
Titul: Ladin standard. N lingaz unitar per i Ladins dles Dolomites
Indesc
1.
Contest storich-cultural
2.
Ladin standard y strategia linguistica
3.
L ladin standard
4.
L prototip LS
5.
L davegnì: Co jonse pa inant?
6.
Conclujion
Bibliografia essenziala
4. L prototip LS
4.1. Tant operatif é pa l ladin standard?
Desche prototip entenonse chilò les ressurses linguistiches (gramatica,
dizionar, corpus de tesc', y e.i.) y les massaries informatiches (ambient
per la creazion, consultazion y utilisazion dl material linguistich) a desposizion
dl linguist y de chi che scriv l standard. L prototip LS à encuei chestes
componentes y carateristiches:
- Gramatica dl ladin standard (GLS)
- Dizionar dl ladin standard (DLS)
- Racoiudes terminologiches
- Corpus informatisé de tesc' ladins y nia-ladins
- Racoiudes de tesc' desvalifs per ladin standard
- Massaries informatiches
GLS: La GLS trata duc i ciamps prinzipai dla gramatica tradizionala;
l capitul sun la formazion dles paroles é n aiut dret utl per la creazion
de paroles nueves, unfat sce ti idioms o per LS.
DLS: L DLS contegn zirca 14.000 paroles-lemesc per LS. Per numer de
lemesc él n puech manco rich che n valgugn vocabolars moderns di idioms,
ma l DLS pita emplù na panoramica completa dl lessich de dutes les
valedes ladines.
Racoiudes terminologiches: L'elaborazion terminologica é una
dles ativités prinzipales dl projet TermLes. Te chest
moment él rie da cuantifiché avisa cie che i aron a la fin dl
projet ma i podon conté sun n valgugn milesc de terms/ paroles per
vignun de chisc ciamps: aministrazion, fabriché y edilizia publica,
flora y fauna alpina, medejina y mujiga. Ence sce chestes racoiudes ne podarà
nia vegnì integredes atira tl dizionar general raprejenteieles empò
n arichiment sostanzial dl lessich ladin. I idioms podarà derivé
da les formes standard verscions locales a na maniera coerenta y unitara.
Corpus informatisé de tesc': La grandeza dl corpus varieia
da idiom a idiom: ala é mediamenter de 2 milions de paroles per l fascian,
l gherdeina y l badiot, cotant de manco per l fodom y l ampezan y samben ciamò
de manco per l LS. L corpus à na funzion de documentazion per i laours
lessicografics y terminografics, cie che é de utl tamben per l LS che
per i idioms.
Racoiudes de tesc' LS: Al se trata de piceres publicazions leterares,
de traduzions, scric y articui desvalifs publichés a pert o sun la
stampa (Usc di Ladins, Alto Adige, y e.i.). Chisc tesc' à dantaldut
na funzion sperimentala (testing y validazion dl prototip), ma ai raprejenteia
ence na fontana per svilupé inant l lessich, di idioms y dl LS.
Massaries informatiches: L material linguistich é desponibel
sun suport informatich y al pò vegnì consulté con i tools
enjignés ca ti projec SPELL, TermLes y TALES.
L ladin standard messarà, desche vigni auter lingaz, cresce y se svilupé
en funzion di bujegns nuefs dla sozieté, y per arjonje n bon livel funzional
messaràl vegnì testé te n numer tres plu gran de ciamps y adoré
sciche forma "normala" dl ladin scrit. Ma bele l prototip atual, desche les prumes esperienzes mostra, pita na basa elementara ma sufizienta per scrive chest lingaz. L prototip
LS é
operatif!



Schedes lessicografiches SPELL sun FileMaker
4.2. Te cie ciamps pòn
pa adoré l standard?
Ti programs de laour de SPELL y de TermLes végnel indiché en
curt i ciamps de adoranza potenziala dl LS. La determinazion dantfora di setours
d'utilisazion é nezesciara da una na pert per cerne i ciamps de svilup
dl prototip (p. ej. ciamps lessicai y terminologia), da l'autra pert per mete
a jì azions de sensibilisazion y promozion adatedes ai bujegns di nuzadours
potenziai dl standard. Te chest contest él da tegnì cont dla
situazion politica-aministrativa y sozioculturala che condizioneia l'adoranza
dl lingaz te nost raion.
Contest politich y economich
Les normes per la sconanza dla mendranza ladina tles provinzies de Trent,
Bulsan y da puech ence Belun, permet y te cerc caji scriv dant l'adoranza
dl ladin (zenza perauter spezifiché la varianta) ti ac y tles comunicazions
de interes diret per la popolazion ladina. L standard, koiné interladina,
se pita logicamenter te chisc caji sciche "norma per scrive l ladin".
L prum setour d'adoranza podessa donca ester i tesc' aministratifs de
carater general y souraregional dla aministrazion statala, regionala y provinzala
destinés a la popolazion de lingaz ladin en general y no demé
a una na valeda ladina (leges y regolamenc, avisc, ordinanzes y informazions
generales per la popolazion, y e.i. ). De tel tesc' sona foresc'
a vigni moda (chi capesc pa l lingaz dla burocrazia?), y ajache al mancia
na tradizion legislativa ladina pòn pensé che na lege scrita
per standard ne sciocheia nia de plù che na lege scrita per badiot
o fascian. L medem pò valei per les informazions adressedes al publich
(stampa, publizistica) y ai clienc ladins (marketing, reclam, inserzions,
placac, y e.i.) che à da en fé con la economia moderna, dantaldut
l turism y i servisc liés a l'industria dl turism.
Ciamps de adoranza target
- dert y aministrazion publica (dert aministratif)
- fabriché y laours publics (Hoch- und Tiefbau)
- scienza y tecnologia (p.ej. informatica)
- economia locala moderna (p.ej. turism)
Contest soziocultural
L lingaz é n ciamp olà che la jent n'é nia cis daverta
a les inovazions. Les reformes linguistiches, p.ej. cheles ortografiches,
à dagnora enconté desfidenza y provoché resistenza y
perchel ne pòn nia s'aspeté che l lingaz unifiché vegne
tout su atira con gran entusiasm. Per la medema rejon él ence cler
che l standard ne pò nia vegnì scrit dant con la forza y dut
te un n iade; l'adozion messarà ester progressiva y jì en paralel
con l livel de azetanza, pian via dai setours olà che an pò
se aspeté manco resistenza da pert dla popolazion. Dut cie che é
lié diretamenter a la sfera intima, personala, privata dla persona
dess resté defora da la normazion. Les sperses olà che la jent
é, en general, plu enjigneda a tò su inovazions é cheles
dla lege y dl'aministrazion publica, dla tecnologia, dla scienza y dla moda
(che é per definizion inovativa). Da una na pert à chisc ciamps
n prestije aut, ajache ai vegn identifichés con l podei (politica),
l savei (scienza y tecnologia) y l avei (economia); da l'autra pert n'à
l lingaz aministratif y tecnich nia chela ciaria emozionala sciche l lingaz
da vigni dì y perchel végnel ence azeté plu saurì
da la jent. L lingaz tecnich é emplù n lingaz internazional
che n'é puech y nia lié a n "lingaz dla oma".
Mesures de sostegn
La storia di lingac ensegna che l'azetazion de na norma
linguistica nueva é n prozes peigher che à normalmenter debujegn,
per pié via, de na sburla dal aut. Per abiné la creta y l consens
dla popolazion él da mete a jì azions de sensibilisazion
y reclamisazion, metan man pro chi che laora profescionalmenter con
l lingaz (scritours, scrivans, ensegnanc, y e.i.) y nuzan duc i mesi dl marketing
politich-cultural a desposizion aldidancuei. La scomenciadiva y l sforz maiour
mess vegnì dantaldut dai istituc culturai che à la capazité
de auzé l prestije y l'ofizialité dl standard a duc i liviei
dla sozieté (prestije planning). Per podei mete man de adoré
n lingaz nuef tl domene publich audel da fé fora n cheder normatif
menù (status planning) y da mete empé mesures pratiches de sostegn.
L bujegn plu imediat é zenz'auter chel de slargé fora la competenza
te chest lingaz, che é per l moment limiteda ai puec colaboradours
de SPELL, donca de organisé cursc de LS. Te n prum temp messarà
chisc cursc vegnì resservés ai nuzadours target (aministradours,
traslatours, giornalisc', ensegnanc) ma plu inant, sce l'adoranza dl
standard essa da se slargé fora, podessa l ladin unitar ence deventé
materia de ensegnament, p.ej. tles scoles autes y tl'université. Na
strategia linguistica ghira enultima enrescides soziolinguistiches
per adaté les azions de promozion y de sostegn ai bujegns reai dla
sozieté ladina.
top
TermLes (Standardizzazione lessicale e terminologica per le lingue ladina
e sarda) é n projet co-finanzié dai enc che sostegn SPELL, da
la Union Europea y da n valgugn enc locai dla Sardegna. Sie fin prinzipal
é l'elaborazion de terminologia moderna per l lingaz ladin y l lingaz
sard.
TALES (Trattamento automatico delle lingue ladina e sarda) é n projet
metù a jì deberieda dal Istitut Cultural Ladin "majon di
fascegn" y l ITC-IRST (Istituto Trentino di Cultura - Istituto per la
ricerca scientifica e tecnologica) y co-finanzié da l'Union Europea,
con l fin de laoré fora na infrastutura informatica per l tratament
dl lingaz ladin y sard.
| © all Rights reserved 2003 SPELL-TermLeS |
Created by teamBLAU funded by the European Commission disclaimer |












