Test: Erwin Valentini
Impaginazion: Paolo Anvidalfarei
Stamparia: Fotolito LONGO, Bulsan
Titul: Ladin standard. N lingaz unitar per i Ladins dles Dolomites
Indesc
1.
Contest storich-cultural
2.
Ladin standard y strategia linguistica
3.
L ladin standard
4.
L prototip LS
5.
L davegnì: Co jonse pa inant?
6.
Conclujion
Bibliografia essenziala
5. L davegnì: Co jonse
pa inant?
L ladin dolomitan "work in progress"
Ti paragrafs dessoura onse prejenté l ladin standard desche n prototip
de lingaz scrit che pò vegnì adoré bele atira sce an
vuel. L ladin standard ti vegn pité a la comunité ladina schiche
n model per scrive sia rejoneda a na maniera unitara ma lascian ledia la pronunzia.
La normazion linguistica ne va nia entenuda sciche n codesc de regoles stares
y definitives ma plutost sciche na "proposta" che vignun pò
y dess adoré creativamenter aldò di bujegns dl contest soziocultural.
Dessegur, la Gramatica dl ladin standard y l Dizionar dl ladin standard met
dant regoles, strutures y formes "normatives", ma bele la Wegleitung
enstessa ti dauriva l troi a la sperimentazion lascian valei te plu caji variantes
y soluzions alternatives per respeté la sensibelté linguistica
y sozioculturala desvaliva de chi che adora l standard, sensibelté
lieda en gran pert al idiom de "sia" valeda.
N prototip é per definizion na proposta o n model che à debujegn
de vegnì testé y validé tla pratica. Chest vel ence per
l LS: la normazion proponuda pò y dess vegnì mioreda tres la
pratica dl scrive; empermò canche an arà n corpus plu rich de
tesc' scric per ladin standard podaràn vedei sce les formes y
les regoles "scrites dant" funzioneia y vegn azetedes da la jent.
L suzes o l falidon dl projet de lingaz scrit unitar depenarà ence
da les propostes de miorament y da les soluzions chirides dai nuzadours.
Per arjonje n bon livel de "creta" audel da tò ite duc o
almanco na bona pert di ciamps de adoranza target y da tré ite tla
sperimentazion tamben i nuzadours atifs (chi che scriv) che passifs (chi che
liej). Pro la pruma categoria audel da chir la partezipazion de n gran
numer de organisazions y de persones che produj tesc' ladins: istituc
culturai, scoles, aministrazions, lies culturales y profescionales sciche
p.ej. les unions di scritours, gionalisc', firmes privates de publizité
y marketing che laora sun l marcé ladin. Per analisé, mesuré
y validé i resultac dla sperimentazion adòren dapò n
grup de esperc, da chirì tamben pro i autours ladins che pro esperc
ladinisc' y (sozio)linguisc' (EURAC, catedra de ladin a Persenon,
y e.i.). Te vigni configurazion vàl debujegn de n consens y de na colaborazion
minima anter les istanzes politiches dl raion ladin (p.ej. i assessorac competenc
per la cultura ladina dles provinzies de Bulsan, Trent y Belun).
En paralel con la valutation sperimentala dl prototip messaràn ence
slargé fora la utilisazion potenziala dl standard; chest ghira n ampliament
cuantitatif y cualitatif dl lessich y dla terminologia tecnica te ciamps olà
che al n'é fina sen nia vegnù adoré l ladin. Les paroles
nueves (neologisms) y la terminologia dl standard servirà tl medem
temp desche model per la modernisazion dl lessich di idioms aldò de
n approach de fecondazion reziproca anter idioms y standard.
La fasa de adoranza sperimentala, de testing y valutazion y validazion podarà
dé ca a la fin indicazions cleres, basedes sun dac concrec, tant inant
che l prototip de ladin standard é funzional y operatif (validité
dles normes, loces normatives, mioramenc y ampliamenc nezesciars, y e.i.)
y respon a bujegns reai (rezezion, azetanza emozionala, fatour de (auto)identificazion
y integrazion etnich-culturala) dla comunité ladina. Donca na fondamenta
plu ferma per tò na dezijion finala sun l status dl LS.
| © all Rights reserved 2003 SPELL-TermLeS |
Created by teamBLAU funded by the European Commission disclaimer |












